Drets i deures

Tots els pacients tenen els drets següents en relació amb les administracions públiques sanitàries:

  1. A una atenció sanitària integral dels seus problemes de salut dins un funcionament eficient dels recursos sanitaris disponibles.
  2. Al respecte a la seva personalitat, dignitat humana i intimitat i no ser discriminats per raons de tipus social, econòmic, moral o ideològic.
  3. A la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu procés, incloent-hi el secret sobre l’estada a centres i establiments sanitaris. Aquest dret pot estar limitat per imperatius legals.
  4. A rebre informació completa i continuada, verbal i escrita de tot allò que faci referència al seu procés, incloent-hi el diagnòstic, les alternatives de tractament i els riscs i els pronòstics. Aquesta informació es facilita amb un llenguatge comprensiu. Si un pacient no vol o no pot de manera manifesta rebre aquesta informació, s’ha de proporcionar als seus familiars o a les persones que en siguin responsables legalment.
  5. A la lliure elecció entre les opcions que presenti el responsable mèdic del seu cas. És necessari el consentiment de manera expressa del pacient abans d’iniciar qualsevol actuació, excepte en els casos següents:
    • Quan la urgència no permeti demores.
    • Quan el fet de no seguir el tractament suposi un risc per a la salut pública.
    • Quan hi hagi algun impediment legal.
    • Quan el pacient no estigui capacitat per prendre decisions. En aquest cas, el dret correspon als seus familiars o a les persones que en siguin responsables legalment.
  6. A negar-se al tractament, excepte en els casos assenyalats en el punt 5. Per això cal sol·licitar l’alta voluntària en les condicions assenyalades en el punt 6 de l’apartat “Deures”.
  7. Que se li assigni un metge, del qual ha de conèixer el nom i que serà l’interlocutor vàlid amb l’equip assistencial. En cas d’absència, un altre facultatiu de l’equip n’ha d’assumir la responsabilitat.
  8. Que quedi constància per escrit de tot el seu procés. Aquesta informació i les proves realitzades constitueixen la seva història clínica.
  9. Que no es facin en la seva persona recerques, experiments o assaigs clínics sense haver rebut informació sobre els mètodes dels principis bàsics i les normes que estableix la Declaració d’Hèlsinki. Les activitats docents requereixen també el consentiment de manera expressa del pacient.
  10. Al funcionament correcte dels serveis assistencials i administratius i que l’estructura de la institució proporcioni unes condicions acceptables d’habitabilitat, higiene, alimentació, seguretat i respecte a la seva intimitat.
  11. En cas d’hospitalització, que aquesta incideixi al menys possible en les seves relacions socials i personals. Per això l’hospital ha de facilitar un règim de visites al més ampli possible, l’accés als mitjans i sistemes de comunicació i la possibilitat de dur a terme activitats que fomentin les relacions social i l’entreteniment de l’oci.
  12. A rebre la informació que vulgui sobre els aspectes de les activitats assistencials que afectin el seu procés i la situació personal.
  13. A conèixer les vies formals per presentar reclamacions, queixes, suggeriments i, en general, per comunicar-se amb l’administració de les institucions. Té dret així mateix a rebre’n una resposta per escrit.
  14. A l’alta voluntària en qualsevol moment, després d’haver signat el document corresponent i exceptuant els supòsits recollits en el punt cinquè.
  15. A utilitzar les possibilitats raonables de superació de la malaltia. L’hospital ha de proporcionar l’ajuda necessària per a la preparació davant la mort en els aspectes materials i espirituals.
  16. Que les institucions sanitàries li proporcionin:
    • una assistència tècnica correcta amb personal qualificat
    • un aprofitament màxim dels mitjans disponibles
    • una assistència amb els mínims riscs de dolor, molèsties psíquiques i físiques

Deures dels ciutadans envers les institucions sanitàries:

  1. Col·laborar en el compliment de les normes i de les instruccions establertes per les institucions sanitàries.
  2. Tractar amb el màxim respecte el personal de les institucions sanitàries i altres pacients o usuaris.
  3. Sol·licitar informació sobre les normes de funcionament de la institució i els canals de comunicació (queixes, reclamacions i preguntes). Ha de conèixer el nom del seu metge.
  4. Tenir cura de les instal·lacions i col·laborar en el manteniment de l’habitabilitat de les instal·lacions sanitàries.
  5. Signar el document d’alta voluntària en el cas de no acceptar els mètodes de tractament.
  6. Responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions oferides pel sistema sanitari, fonamentalment pel que fa a la utilització dels serveis, procediments de baixa laboral o incapacitat permanent i prestacions terapèutiques i socials.
  7. Emprar les vies de reclamació i suggeriments.
  8. Exigir que es compleixin els seus drets.